Barcelona s’ha consolidat com un dels grans pols d’innovació i tecnologia al món. Els darrers anys han estat increïbles. Hem tingut tantes i tan bones notícies que en cert moments ens costaven d’assimilar i pair. Té molt de mèrit. I més quan això ha passat en unes circumstàncies adverses. Però el secret no existeix. Això que vivim ara prové d’una llarga, molt llarga aposta per la recerca i la innovació, una forta actitud emprenedora i molt de treball individual i col·lectiu. La nostra magnífica posició en els rànquings globals es mesura amb molts indicadors, al llarg de tota la cadena de valor de la Ciència i Innovació. Actualment el món està molt pendent dels resultats en la part final de la cadena. És a dir, de les empreses tecnològiques que es creen. I en això estem francament també molt bé.
En aquest post us parlo dels espais, dels petits hubs, on es concentren aquestes empreses tecnològiques juntament amb altres actors de l’ecosistema. Sabem que la tecnologia tendeix a concentrar-se geogràficament. Per aquest motiu es fan els rankings globals de ciutats tecnològiques, en els quals Barcelona destaca mundialment. Però dins d’aquestes ciutats globals fortament innovadores, la tecnologia també es concentra en micro-hubs, en hubs locals d’innovació i emprenedoria. Es tracta d’espais, edificis en els quals hi ha molts dels actors que participen en el procés de generació i aplicació de tecnologia: grups de recerca, emprenedors, startups, acceleradores, inversors, corporacions… La proximitat entre ells estimula la creativitat, facilita la interacció i els projectes conjunts, es promouen xerrades i jornades que interessen a tots…
Barcelona i Catalunya ha treballat aquests tipus d’espais des de fa molt de temps. Anys enrere amb una visió més publica (per exemple, a través dels parcs científics i tecnològics). Avui amb una iniciativa molt més privada. El resultat és un ric mapa de micro-hubs. Uns llocs on ens concentra una part molt important de la tecnologia que es genera a casa nostra. Jo identifico els següents:
1) PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA (PCB): Creat a meitats dels anys 90, és el hub de referència en l’àmbit de les biociències a casa nostra. Pel que fa a dimensió i comparat amb la resta, és un gegant: Té més de 100.000 m2 i hi treballen 2.700 persones. Acull 66 empreses, 15 grups i grans instituts de recerca i una desena d’altres entitats dinamitzadores de l’ecosistema. És el cas de Catalonia Bio, l’associació d’empreses de l’àmbit de la biomedicina i la salut a Catalunya, que aglutina unes 150 empreses. En el PCB hi ha també Biocat, l’entitat que coordina i promou el sector de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya.
2) BARCELONA HEALTH HUB, a l’Hospital Sant Pau, és molt nou. S’ha iniciat a finals de 2018 impulsat per l’Associació Barcelona Health Hub, l’objectiu de la qual és potenciar la innovació en salut digital i la seva transferència al sector. L’Associació vol reunir en un mateix lloc startups, organitzacions sanitàries, empreses i inversors. Actualment hi ha una desena d’empreses en aquells espais.
3) LA SALLE TECHNOVA BARCELONA és un altre degà de la tecnologia clusteritzada a casa nostra, principalment de l’àmbit de les TIC. Acull una trentena d’startups que treballen properes als grups de recerca de La Salle i a les corporacions, amb les que es relaciona.
4) CAMPUS NORD DE LA UPC, amb els edificis Nexus I i II i l’edifici K2M (Knowledge to Market), on s’ubiquen centres de recerca i una dotzena d’empreses tecnològiques. Els edificis acullen també una gran part dels serveis del BSC (Barcelona Supercomputing Center). Malgrat que aquests espais de la UPC varen suposar la primera clusterització de tecnologia a Barcelona, han jugat sempre el seu paper des de la discreció.
5) PIER01 promogut per Barcelona Tech City, és el hub de moda a Barcelona en l’àmbit digital, Internet principalment. L’edifici té 11.000 m2 i acull 1.000 persones d’unes 100 empreses. A l’edifici hi ha iniciatives com The Collider i Digital Talent de la Fundació MWC. També vàries acceleradores i venture-builders i programes corporatius com Payment Innovation Hub i SEAT Metropolis Lab. L’Associació Barcelona Tech City agrupa 800 empreses, una gran part de l’aposta Internet i digital catalana.
6) WEWORK és el gran monstre mundial del coworking. Fundada el 2010 avui té una valoració de 47 bilions de dòlars i gestiona 1 milió de m2 d’espais arreu del mon, distribuïts en 200 espais a 53 ciutats del món. A Barcelona arriben entre el 2017 i 2018, amb una primera seu de 6.500 m2 en el complex Luka Gold, just al costat d’Amazon, i una segona de 4.500 m2 a l’edifici proper WIP. Fa pocs dies anunciaven una ampliació de 8.300 m2 en el mateix 22@, a l’edifici Platinum@Bcn. Wework reforça per tant el paper de 22@ com a gran barri tecnològic de la ciutat. L’altra seu que Wework està preparant a la ciutat de Barcelona és l’edifici The Corner, a la confluència de la Diagonal amb Passeig de Gràcia. Els espais de Wework són referents mundials en l’àmbit de l’emprenedoria i la tecnologia.
7) La multinacional SPACES és el principal competidor de Wework. La seva intenció és oferir entorns inspiradors amb esperit emprenedor on puguin néixer idees, evolucionar una empresa i construir relacions. Spaces ja està present a Europa, Estats Units, Llatinoamèrica, Austràlia i Àsia. A Barcelona, els seus responsables, el Philippe Jimenez i l’Ana Martí Serichol, han sabut apropar-se a la comunitat emprenedora. Per aquest motiu, Spaces 22@ i els seus 2.500 m2 s’han quedat ràpidament petits. Ara s’obre Spaces Port Olímpic, que més que duplicarà els espais d’aquesta comunitat emprenedora i tecnològica a Barcelona.
8) ONECOWORK és una altra aposta internacional. Però que neix a Barcelona. Va ser fundada el 2016 per l’empresari Uri Nachoom i ha començat aquí el seu procés de conversió ràpida en un unicorn. El primer centre a casa nostra va ser a Marina Port Vell, en un espai privilegiat. Fa poc han obert a Plaça Catalunya, on tenen un edifici de 6 plantes, amb capacitat per a 400 persones i on hi ha empreses com N26. Ara estan preparant la inauguració del centre de Via Laietana. Esperen tancar aquest any 2019 amb una comunitat de més de 1.000 membres. Els seus plans per 2020 són enormement ambiciosos, atesa la seva voluntat de creixement ràpid: El proper any volen tenir 12 centres oberts i una comunitat de 10.000 membres, repartits per tota Europa. Els seus plans a Barcelona passen també per 22@. El CEO de la companyia és Ben Nachoom. OneCoWork és molt proper a Barcinno de l’Scott Mackin i a projectes com Harbour Space University. Sentirem molt a parlar de OneCoWork en els propers temps. Recordeu-ho!
9) CINC és un altra de les concentracions d’empreses al barri tecnològic 22@. L’edifici acull 22@Network BCN, una associació que reuneix les principals organitzacions del districte i que es configura com un actor clau en el panorama de la innovació i la tecnologia catalana. L’associació desenvolupa iniciatives com el 22@Breakfast, el Àgora 22@Network, el 22@Afterwork o la convenció empresarial del 22@.
10) El CANÒDROM aglutina una aposta per la innovació i emprenedoria en les indústries creatives i culturals. L’acceleradora Península n’és el gestor, com també de diversos programes d’incubació corporativa.
11) Els ESPAIS DE BARCELONA ACTIVA suposen un altre gran nucli de tecnologia clusteritzada a casa nostra, amb més d’un centenar d’empreses en diversos estadis de desenvolupament. Barcelona Activa té els espais de:
- La Incubadora d’Empreses Glòries, amb unes 35 empreses, entre les quals per exemple, Foods for Tomorrow o Coverfy.
- El Parc Tecnològic Barcelona Nord, amb unes 40 empreses
- La Incubadora MediaTIC, amb unes 12 empreses, entre elles per exemple Pangea Aerospace o Rokubun.
- Almogàvers Business Factory, amb unes 15 empreses i entitats.
12) ESADE CREAPOLIS ofereix un entorn d’innovació just a l’altre costat del túnel. La seva Rambla de la Innovació defineix un itinerari d’innovació, amb el Fusion Point, el Decision Lab, el Fab Lab, el EGarage i el EWorks. Hi ha vàries desenes d’empreses i entitats ubicades en aquell edifici.
13) EL PARC DE LA UAB acull instituts i centres de recerca i unes 70 empreses. Una vintena d’elles són spinoffs de la Universitat Autònoma i una desena són spinoffs del CSIC. D’altres són empreses que troben aquí un entorn científic i tecnològic d’interès. És el cas per exemple d’AB-Biotics, AbilityPharma, Devicare, Human Centered Technologies, Icar Vision Systems, Scytl o Sequentia Biotech. A l’igual que en el PCB, les empreses ubicades aquí tenen un fort contingut tecnològic.
14) A Castelldefels, trobem l’EDIFICI RDIT DE LA UPC, de 10.000 m2, on hi ha la Incubadora de l’Agència Espacial Europea (ESA BIC Barcelona). Hi ha també una trentena d’empreses tecnològiques, com per exemple Hemav, Datumize o Aureel. Just al costat del RDIT hi ha l’Institut de Ciències Fotòniques, que ja ha creat 7 spinoffs i que acull també laboratoris corporatius com el LEICA Nanoscopy Imaging Center o el NIKON Center Of Excellence In Storm. Al costat de l’ICFO hi ha el CTTC – Centre Tecnològic de les Telecomunicacions de Catalunya. El CTTC ha generat vàries spinoffs i és actiu en transferència de tecnologia. Si a tot això s’afegeix la presència d’empreses com Sapenta o Thrombotargets i diverses Escoles d’Enginyeria de la UPC, aquella zona és un potent hub tecnològic català.
15) TECNOCAMPUS de Mataró és una altra interessant concentració de tecnologia propera a Barcelona. Integren oferta formativa, activitats de recerca i de transferència de tecnologia i suport a l’emprenedoria i a les startups.
16) Finalment hi ha un munt d’ESPAIS DE COWORKING a Barcelona. Són més de 200, els quals concentren una activitat innovadora i tecnològica molt interessant. Per exemple, trobem en aquests llocs projectes com Mind the Bridge (Talent Garden), Digitail o BigHealth (LaVaca coworking), Opinno (Aticco), Delvy (Hub50), Camaloon o Quipu (Itnig), We-Heart (Depot Lab), 21Buttons (Gràcia Work Center), etc. En ells hi ha també la major part de la comunitat nòmada digital de l’ecosistema. Aquests més 200 coworkings conformen un altre veritable hub a la ciutat, de tanta importància com els que acabo de descriure.
Tots aquests Hubs locals són els pilars essencials sobre els quals es sustenta la gran Barcelona tecnològica i emprenedora. Actualment es preparen altres projectes que suposaran noves concentracions de tecnologia i enfortiran Barcelona i el nostre país.