Després d’aquesta crisi sabrem quins països tenen i quins no tenen un sistema de salut preparat per fer front a situacions com la que vivim. I fer front vol dir no descuidar a ningú. Un país en el que s’acabin morint “només” 3.000 persones però siguin totes velles o totes pobres, no passarà la prova. Després de la crisi, la societat occidental sabrà mesurar què li donen els seus governants i els seus models econòmics i socials. Aquests models s’enfronten a una (tremenda) prova d’estrès. Al meu entendre, els Estats Units seran el lloc on la prova serà més dura. Allà és on es dirimirà el cor de l’examen al model de salut universal. Veurem!
Però, a hores d’ara, ja sabem una cosa: no és un problema de persones. Els professionals de la salut s’han bolcat en cuidar-nos. El reconeixement que han tingut aquests darrers dies mostra l’agraïment social. Les persones responen en aquestes situacions extremes. Sempre millor que les institucions i les administracions i amb independència del model.
Un exemple preciós de resposta és el PROJECTE OXYGEN. Conec bé la gent que hi ha al darrera i no em sorprén gens aquesta voluntat d’ajudar i la seva capacitat tècnica. En poques hores han dissenyat un model reproduïble de respirador. Varen començar a treballar diumenge i avui ja tenen els plànols penjats a la web.
Però, de què són aquests plànols? Corresponen a un mecanisme d’emergència per automatitzar un respirador manual de tipus AMBU en situacions d’extrema escassetat, com les que provocarà COVID-19 en algunes parts del món. Els plànols i les instruccions estan disponibles de forma gratuïta. Es pot construir en poques hores, sense formació prèvia ni eines especialitzades. Totes les parts que formen Oxy GEN són fàcils d’aconseguir a qualsevol part del món. Només necessita una mica d’enginy, un motor d’un neteja-parabrisa de cotxe i uns quants materials bàsics. Els promotors de la proposta reconeixen que no és un dispositiu mèdic i que els queda molta feina per fer per perfeccionar el disseny. Diuen que és un primer pas. Però segur que pot ser d’utilitat en situacions extremes.
Aquest vídeo mostra com funciona l’aparell
Darrera la proposta hi ha tot un conjunt de persones i entitats. Algunes són bons amics. És el cas d’en Xavier Verdaguer, d’ImagineCC. Altres són:
Però vull ressaltar aquí els promotors de la idea i els coordinadors del projecte, els companys -i també bons amics- de la startup PROTOFY. Són uns cracks, de debò! Jo estic enamorat d’ells! Si hagués de resumir què fan, ho faria dient que són uns Leonardos del segle XXI.
La seva empresa -ubicada a 22@ de Barcelona- es dedica a prototipar solucions per a companyies consolidades que volen aplicar un mètode Lean de disseny de productes i també per a startups, que ja neixen amb aquesta genètica de conceptualització d’idees. Són joves i la seva startup també. Però ja han treballat per a grans empreses com Chiesi, Adan Medical Innovation, World Sensing o Zocama.
Us deixo algunes fotografies per què pugueu veure com treballen.
Sentirem a parlar d’ells!
Aquesta crisi ens farà veure tots els defectes de les institucions i l’extrema brillantor de les persones. Segur que ens quedarem amb això últim!