Reindustrialitzar: Ja sabem què significa

Imagen de Peter H en Pixabay

Dies enrere us deia que aquí, a l’Àrea d’Anàlisi Estratègica de la Direcció General d’Indústria, sovint ens preguntem: “Què vol dir reindustrialitzar?”. Us deia també que no era fàcil respondre. Però, avancem amb algunes idees que ja permeten veure-ho. Us les exposo a continuació:

  1. Reindustrialitzar no vol dir tornar al passat. Els nous temps no recuperaran el mateix tipus de fàbriques ni tampoc els mateixos llocs de treball.
  2. Reindustrialitzar vol dir canviar el que hi ha ara però també crear de nou. De fet, reindustrialitzar són tres coses: 1) Crear nova indústria, 2) Reconfigurar l’actual indústria, 3) Recuperar part de la indústria que va marxar, aprofitant la tendència al reshoring que s’ha estès pel món occidental
  3. La reconfiguració de la industria, en una part important del seu significat, implica descarbonitzar. I això vol dir electrificar la indústria i millorar la seva eficiència energètica. Però també apostar per noves fonts d’energia com l’hidrogen, o implantar sistemes de captació i abatiment del CO2 en els processos productius, entre d’altres. Caldran també sistemes de captació directa de CO2 de l’aire. Tots aquests són àmbits nous, que crearan sectors i cadenes de valor que avui només intuïm.
  4. Així doncs reindustrialitzar vol també dir crear noves empreses i nous sectors fortament tecnològics, des de cero. La Deep Tech és un concepte que porta implícita aquesta idea. Però s’ha de “orientar” la Deep Tech cap a la indústria. És una obligació pendent. Per exemple, com dèiem, la revolució del CO2 demana crear una cadena de valor totalment nova. Calen startups que creïn tecnologia d’abatiment de CO2 en els processos productius.
  5. L’arribada de tecnologia és, des de fa un cert temps -i serà ja sempre- perpètuament constant. No hi ha transicions digitals en la reindustrialització. Integrar les noves tecnologies que arriben de manera continuada és una obligació per a qualsevol empresa, de tot tipus i en tots els llocs. I no en un moment específic sinó sempre. No cal doncs parlar de transicions sinó d’integració sistemàtica de les novetats tecnològiques. Avui, tecnologies com la IA, la robòtica, la sensorització i automatització, els bessons digitals, les dades… són les pròpies d’aquest moment. Però n’apareixen constantment de noves. La indústria s’ha de caracteritzar per integrar ràpid les novetats tecnològiques.
  6. Reindustrialitzar vol dir també canviar els models de negoci a la indústria, aprofitant la cada vegada major disponibilitat de tecnologies. Els “business ecosystems” (una evolució de les plataformes) i els models de negoci basats en les dades, són la tendència actual.
  7. Reindustrialitzar vol dir definir els processos productius del futur, diferents als del passat. Els processos productius actuals han de ser totalment reconfigurats. S’entreveuen processos productius definits per una fabricació cibernètica, una fabricació ecològica i una fabricació biològica o biofabricació.
  8. Per reindustrialitzar la nostra economia, hem de canviar el disseny de producte, amb cicles de vida més llargs i pensats des de la sostenibilitat i la circularitat.
  9. Reindustrialitzar vol dir assegurar l’accés a les cadenes de subministrament globals. Més que mai, la geopolítica és vital per a la indústria.
  10. Lligat amb el punt anterior, els governs han de treballar per apropar la fabricació de productes estratègics al territori, com és el cas dels semiconductors. I cal aprofitar els suggeriments que arriben d’Europa en aquest tipus de productes estratègics. Per exemple, creant noves cadenes de valor de materials crítics.
  11. Però hi ha també llocs per proveïdors de proximitat més tradicionals, relacionats amb les noves cadenes de valor i/o de les empreses que retornen. Cal identificar les oportunitats tecnològiques i temàtiques i crear programes públics que ajudin a la creació d’aquest tipus de proveïdors, els quals no han de ser necessàriament tan tecnològics com els que dèiem abans (punt 4).
  12. Els territoris han d’assegurar uns espais per a la indústria (polígons del futur) que permetin el creixement i l’arribada d’indústries a casa nostra. També tot un seguit de subministraments relacionats: suficient energia neta, transport i logística, etc.
  13. Cal fer una reindustrialització justa per a les persones. En especial, reindustrialitzar suposa incidir en els joves, per fer la indústria més atractiva com a una opció laboral. Cal fer una tasca social –amb les escoles i les universitats- per canviar l’actual percepció de la indústria.
  14. Per reindustrialitzar un territori, cal que la societat entengui què és reindustrialitzar. Que sàpiga que és un fenomen i un repte global, no pas local. Per tant, cal conèixer i divulgar les grans polítiques (essencialment les del món occidental) que ens arriben i ens obliguen.
  15. I cal la complicitat del petit territori. La nova indústria es pot basar en ecosistemes industrials locals o de proximitat.