300 líders del sector tecnològic

Són unes 300 les spinoffs vives sorgides del sistema investigador català en els darrers vint i pocs anys. I elles són -ja ara- el nucli fort del sector tecnològic a casa nostra, en aquest moment de la història. Fem-ne un repàs ràpid, anant a les instituciones que les han creat.

Les universitats en són la font més important, amb bastant més d’una tercera part del total. A la UPC n’hi consten unes 50 (a les quals, com diré després, cal afegir les startups creades per estudiants). Tot seguit trobem la UB amb unes 30 i la UAB amb unes 20. A la UPF n’hi ha unes 10 i les tres universitats territorials en sumen unes 20 més. Veiem un dels casos millor coneguts per tots: Fractus, fundada el 1999. Amb només 8 anys de vida, aquesta empresa ja s’havia convertit en la primera espanyola pel que fa a número de patents. La seva és la tecnologia catalana més universal, ja que es pot trobar en gran part dels dispositius mòbils connectats que avui hi ha al planeta. Altres exemples de companyies sorgides de les nostres universitats són AEInnova, All Read Machine Learning Technologies, Bluephage, Braingaze, Minoryx Therapeutics, Herta Security, MiWEndo Solutions, Sensofar o Integra Therapeutics.

El segon bloc d’entitats generadores de spinoffs basades en la ciència el formen els centres de recerca, que sumen unes 100 spinoffs més. L’Institut Català Nanociència i Nanotecnologia és molt actiu. Té 14 spinoffs creades, totes elles fortament tecnològiques. Ho és també el BSC, que n’ha generat una desena. Una d’elles és Qbeast, la qual ha desenvolupat una tecnologia d’indexat de dades que en facilita el tractament massiu. Ateses les característiques d’aquesta gran infraestructura científica, algunes de les empreses creades des del BSC ho són de manera conjunta amb altres entitats investigadores. Per exemple, Mitiga Solutions o Elem Biotech amb la UPC, Frontwave Imaging amb l’Hospital Vall d’Hebrón o Nostrum Biodiscovery amb l’IRB i la UB. Per la seva banda, el CIMNE ha creat 17 spinoffs i l’ICFO una dotzena més. Entre elles, empreses com Signadyne (creada per doctorands i venuda a la corporació americana KeySigtht Technologies) o Quside, dedicada als algoritmes quàntics. El Centre de Visió per Computador (CVC) del Campus de la UAB té també unes 10 spinoffs creades. Al Centre de Regulació Genòmica (CRG) n’hi consten 5, I2Cat en té 4, l’IBEC 3 o el Centre Tecnològic de les Telecomunicacions de Catalunya dues. El centre tecnològic Eurecat afegeix 3 spinoffs a la llista. Han creat també empreses científiques i tecnològiques entitats com el Centre de Recerca Matemàtica, l’Institut Català d’Investigació Química, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l’IRB, l’IREC, o l’IRTA. Vegem alguns exemples d’empreses d’aquest bloc: Qilimanjaro Quantum Tech, Cognicor, Deep Detection, Gate2Brain, InBrain Neuroelectronics, Sequentia Biotech o Specific Pig.

Finalment, el tercer gran productor d’empreses intensives en I+D a Catalunya són els hospitals. Si mirem la llista de les 300, en comptem més de 70 que han sortit de la investigació hospitalària. Per exemple, entre IDIBAPs (Clínic) i Vall d’Hebron en sumen 40 (tremendament actius aquests dos centres). Després hi podem afegir les creades per IDIBELL de Bellvitge (8), per l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (8), l’Hospital Sant Pau (7), l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (3) o els instituts territorials de recerca biomèdica de Lleida, Girona i Tarragona (3 en total). L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (2) o IrsiCaixa (2) estarien també en aquesta categoria de recerca hospitalària. Alguns exemples d’aquest bloc són Exheus, Aortyx, ADmit Therapeutics, Albajuna Therapeutics, Anaconda Biomed o Peptomyc.

Però no només són aquestes 300 les empreses Deep Tech que han sortit de les institucions docents i investigadores. Aquí només us he parlat de les basades en la recerca. I passa que, en el cas de les universitats, és cada vegada més freqüent el suport actiu de les institucions als estudiants a l’hora de crear empreses tecnològiques (i quan dic suport actiu, em refereixo a un suport molt similar al que es dona als investigadors). La UPC n’és el millor exemple. Aquella universitat ha ajudat a crear unes 300 startups d’aquesta tipologia. Us parlo només d’una ben recent: Kreios Space, que desenvolupa un nou sistema de propulsió elèctrica per a satèl·lits. És promoguda per set estudiants del màster universitari en Enginyeria Aeronàutica de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. El dia que aquest comportament (suport als estudiants emprenedors) es generalitzi, la capacitat competitiva del país farà un pas endavant.

Acabo. Ho faig amb un agraïment a totes les persones que hi ha al darrera d’aquestes iniciatives. El més fàcil i còmode a la vida és no fer gaire res (i, efectivament, hi ha qui passa per aquí tractant de no tenir cap complicació). Qui empeny aquestes empreses supera obstacles per portar-nos cap a un futur millor i mentrestant crea llocs de treball per a la nostra gent jove.

Última cosa: Sisplau, si algú detecta errors en els números de spinoffs dels centres, em feu arribar un mail (pere.condomvila@gmail.com) per dir-m’ho. Gràcies!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.